Criteris per les commemoracions oficials
Per Miquel Janer Felisart
El tema de les commemoracions és un fenòmen que ja vé de lluny, a diferència del tema de la memoria històrica que és més recent, i els dos tenen en comú una voluntad de recordar fets del passat. Hi ha commemoracions que són períodiques (es van realitzant cíclicament) i altres que no, essent aquestes últimes, normalment, menys conegudes pel públic i amb menys incidència social. Les commemoracions períodiques solen recuperar fets destacats de la història universal i dels diversos territoris en els quals es fan, essent sovint temes fàcilment partidistes i polititzables, o si més no, amb uns objectius ben clars del que s’ha de recordar i reivindicar. És molt clar que l’el·lecció d’una commemoració o la realitat mateixa d’una en particular diu molt sobre la realitat del conjunt que hi participa, ja que a darrera hi ha sempre uns elements que ens indiquen característiques fonamentals d’aquest. Per tant, no existeixen les commemoracions no polititzades o sense uns objectius ideològics, però el que sí existeixen són commemoracions més o menys polititzades, tinguent les primeres uns objectius més polítics i immediats.
Tenint en compte la informació planteja amunt, una política oficial de commemoracions hauria de seguir aquests criteris exposats a continuació.
En primer lloc, establir commemoracions independentment de les afinitats més immediates que hi puguin tenir els poders governants, sempre hi quan estigui dins d’un marc democràtic, prohibint així aquelles commemoracions que tinguin o fagin referència a elements antidemocràtics.
Com que commemorar implica seleccionar, alhora d’escollir s’hauria de tenir en compte les diferents opcions de la manera més objectiva possible, sense que afinitats romàntiques i grupals aflorin en l’el·lecció, intentant, per tant, equilibrar la diversitat temàtica perquè no tot sigui més o menys semblant i amb uns objectius semblants.
En segon lloc, en les commemoracions el que segur s’ha de procurar és una explicació científica i amb un llenguatge que sigui assequible a un públic àmpli. S’ha d’intentar transmetre la informació de la manera més objectiva possible, perquè no pugui ser titllada de propaganda de cap tipus; sinó que resti com un esdeveniment cultural amb poca càrrega política. De informació, sempre i quan es doni d’una forma adequada, se’n pot donar molta, donant molts de detalls per facilitar la contextualització i la representació que puguin fer-se les persones sobre el tema que es commemora.
Tercer, s’ha de procurar que la informació donada, apart de la seva claredat, tingui diferents nivells de lectura, per arribar de diferents maneres i sempre de manera eficient a un públic divers, amb coneixements diversos. A més, quan hi ha informació escrita, substituint el procediment anterior o simplement complementant-l’ho, es pot organitzar l’exposició en una jerarquització de panells, uns d’informació més general i més vistosa i altres amb informació adicional pels més curiosos.
En quart lloc, s’ha de procurar allunyar, desmentir de l’imaginari de les persones la informació desdibuixada, romàntica i llegendària que sovint es té sobre certs temes, definint clarament una barrera entre la llegenda-àmbit popular i la història-àmbit científic, acadèmic.
Per últim, una commemoració sovint implica recerca, la qual cosa produeix un impuls i una major voluntad per incrementar la informació que es té i per tranmetre-la. Així doncs, les commemoracions proporcionen efectes positius a la disciplina de la història, a la propagació de la cultura. A més, permeten la posada en escena d’un conjunt de documentació que, per altre banda, seria molt difícil d’abarcar i que molt sovint no es coneix ni entre la comunitat científica i això pot fer incrementar encara més la voluntat d’investigació i produir un diàleg i/o un treball en grup entre els diferents autors que treballen sobre el tema que es commemora.
